Projecte Escola Nova 21

L’escola Mare de Déu de l’Assumpció pertany a la Xarxa ESCOLA NOVA 21.

Durant el curs 2015-16 el Claustre de professors i el Consell Escolar després de conèixer i valorar, a proposta de l’equip directiu, el propòsit i les finalitats del Programa Escola Nova del segle 21, va decidir participar en el programa.

El mes de setembre del 2016, juntament amb altres 480 escoles, la nostra escola va ser escollida per a participar en el programa.

QUÈ VOL DIR FORMAR PART D’ESCOLA NOVA 21?

Volem una escola avançada que ens serveixi per a l’actualització del nostre sistema educatiu. Serà necessari que tots els centres que hi creuen treballin plegats per a fer-ho possible. Aquesta actualització requereix d’una fonamentació de les pràctiques d’aprenentatge competencials  que es determinin realitzar i els sistemes d’avaluació que ens assegurin que l’aprenentatge sigui adequat, rellevant i significatiu.

Alguns centres ja han iniciat aquest procés de transformació cap al marc d’escola avançada. I d’altres volem iniciar-lo.

Transformar un centre educatiu no és senzill. És un repte complex i estimulant alhora. Cal organitzar el centre i les seves pràctiques educatives en funció d’aquest propòsit compartit. Cal generar il·lusió i compromís de tota la comunitat educativa, establir aliances i formar-se i capacitar-se per a dur a terme aquesta transformació amb garanties.

Escolanova21 vol acompanyar i capacitar els centres i els seus equips en aquesta transformació per a apuntar quines etapes cal anar superant a fi de realitzar un canvi efectiu i durador.

El programa vol acompanyar durant tres cursos lectius aquest procés de transformació profunda, sistemàtica i planificada. S’assessorarà i formarà equips directius, mestres i professors, compartint espais, presencials i en línia, de coneixement i formació. I es farà en aliança amb col·lectius i institucions que comparteixen aquest desig de transformació del nostre sistema educatiu.

QUÈ VOLEM?

CONTRIBUIR QUE TOTS ELS INFANTS I JOVES GAUDEIXIN D’UN APRENENTATGE RELLEVANT I AMB SENTIT

Aplegar els esforços de canvi en un objectiu comú

Molts mestres i professors, mares i pares, responsables públics i persones interessades en l’educació prenen consciència de la necessitat de superar el model d’ensenyament transmissor i possibilitar que els infants i joves puguin gaudir a l’escola d’experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, que els permetin esdevenir persones autònomes amb una vida plena. Però, quines són les competències que ho faran possible? Com garantir l’assoliment d’aquestes competències a tota la població? I quines pràctiques d’aprenentatge les desenvoluparan? Com es mesurarà l’assoliment dels aprenentatges?

Escolanova21 busca respostes a aquestes qüestions en un procés de treball conjunt entre escoles, comunitat educativa, entitats, universitats i institucions internacionals. Partim del convenciment que l’educació millora a través de la col•laboració, l’intercanvi i l’aprenentatge mutu: entre alumnes, entre mestres, entre escoles i entre societats. Aquesta espiral d’aprenentatge s’ha de mantenir i promoure. Tan sols aprenent col·lectivament i fonamentant els elements del marc comú serem capaços de construir aquest sistema educatiu avançat on tots els infants i joves gaudeixin d’un aprenentatge rellevant i amb sentit.

Com podem aprofitar l’experiència de centres educatius que han liderat processos de canvi i de millora? Com ha de ser l’avaluació de l’aprenentatge en un  centre avançat? Quines competències necessiten els docents i els equips directius per a fer possibles aquestes escoles?

Arreu del món s’apunta a la necessitat del canvi educatiu

“Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. Aquests canvis indiquen l’emergència d’un nou context global per a l’aprenentatge que té implicacions vitals per a l’educació. Això requereix que revisitem el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge. La complexitat del món d’avui requereix una aproximació comprensiva a la política educativa inserida en una millor comprensió de la manera com el coneixement es crea, es controla, es dissemina, s’adquireix, es valida i es fa servir. També requereix un desenvolupament dels principis ètics que governen l’educació i el coneixement com a béns comuns”. (Font: UNESCO – Presentació web de “Rethinking Education”)

“L’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de les competències bàsiques d’alfabetització (literacy) i numèriques (numeracy), així com de competències analítiques, de resolució de problemes i altres competències cognitives, interpersonals i socials d’alt nivell. També desenvolupa les habilitats, valors i actituds que possibiliten que els ciutadans tinguin vides saludables i plenes, prenguin decisions informades i responguin als reptes locals i globals a través de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’educació en la ciutadania global”. (Font: UNESCO – Declaració Educació 2030, World Education Forum)

“L’estudiant del segle 21 és diferent del tipus d’estudiant que ha dominat el segle 20. El que aprenem, la manera com ho aprenem, i com això és ensenyat, està canviant. Això té implicacions per a les escoles i per a l’educació superior, així com per a l’educació al llarg de la vida. Durant la major part del segle passat, la creença estesa entre els actors que definien les polítiques públiques era que calia obtenir els coneixements bàsics en educació abans d’adquirir habilitats més àmplies. És com si les escoles haguessin de ser avorrides i dominades per l’aprenentatge memorístic abans que pogués aflorar un aprenentatge més profund i estimulant. Els qui es mantenen en aquesta visió no s’haurien de sorprendre si els estudiants perden interès o abandonen les escoles perquè no poden relacionar el que hi passa amb les seves vides reals”. “L’educació avui va molt més sobre maneres de pensar que impliquen aproximacions creatives i crítiques a la solució de problemes i a la presa de decisions. També va de maneres de treballar que inclouen la comunicació i la col·laboració, així com els instruments que es requereixen, tals com la capacitat de reconèixer i aprofitar el potencial de les noves tecnologies o, per suposat, d’evitar els seus riscs. I igualment, l’educació va de la capacitat de viure en un món multifacètic com a ciutadans actius i compromesos. Aquests ciutadans contribueixen a determinar què volem aprendre i com volen aprendre-ho, i és això el que dóna forma al paper dels educadors”. (Font: OCDE – Andreas Schleider, director de PISA)